sábado, 7 de mayo de 2011

Benvinguts al blog

El primer escrit del blog. La por al full en blanc. Aquesta és potser la sisena vegada que intento crear, escriure, continuar...un blog. Què ho fa diferent aquest cop? No ho sé, ni tan sols sé què escriure en aquest primer post. Tenia clar que volia escriure una introducció, però què hi poso? Sobre què anirà el blog? Si no en tinc ni idea! De fet, no sé ni si anirà. (llavors ja serien 7 intents de blogs. Cosa que si fos un gat, ja no tindria més oportunitats!)

Aquest cop, però, he tingut cura dels detalls i no he actuat de manera precipitada. He donat més importància al procés de crear que a les ganes de penjar-hi immediatament algunes ratlles. Primer de tot, vaig crear el blog, vaig triar el disseny. Després vaig escollir la foto de fons (em va costar, no us penseu...): el mar. M’aporta una sensació de pau i llibertat. Una sensació que et xiuxiueja a cau d’orella que...tot és possible allí on siguis.

I el títol...no és fàcil construir un títol que englobi tot el contingut. Que amb una mirada ràpida t’atrapi i et doni ganes d’indagar-hi. Però al final, si tanques els ulls i et deixes portar per la remor de les onades, et ve una idea, una sensació, una paraula...i veus que pot ser “l’inici d’un camí”.

“Somiem, amb els ulls ben oberts”... què et suggereix?

Somiar...aquesta cosa tant fantàstica que tots fem, que tots necessitem. Però...ep! No m’agrada perdre’m en els somnis. M’agrada somiar desperta. I per somiar desperta s’ha de tenir els ulls ben oberts.

El títol té una doble connotació. Per una banda, tot el món imaginari dels somnis, les idees, la fantasia...i per una altra el món real. Els ulls ben oberts denota una intenció de veure les coses tal com són, de no autoenganyar-nos, de passar a l’acció, de mirar les mentides a la cara per a que s’esfumin. Una mirada neta i alhora crítica del món que ens envolta.

I sempre sense deixar de banda els nostres somnis. Fa uns dies va aparèixer a les meves mans un regal, diu així: “si creus en els somnis, es faran realitat”. I es que...“creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop. Tan a prop que si creus, crees. Creieu...” (El món groc, Albert Espinosa)

Si es pot imaginar, es pot fer. Imagineu i creeu doncs!!!!! : )


2 comentarios:

  1. L'enhorabona per aquest nou blog!! Ja tens un lector que el seguirà habitualment!

    ResponderEliminar